Rafa Xambó canta l´amor adult baix la visió de Shakespeare
El cantautor edita el seu nou disc «T'estimo tant. Sonets de Shakespeare»

22.11.2013 | 01:16
Xambó, durant la presentació del disc l´Octubre CCC.
Xambó, durant la presentació del disc l´Octubre CCC. pablo asensi
LEVANTE-EMV VALÈNCIA El cantautor valencià Rafa Xambó va presentar ahir el seu nou disc T'estimo tant. Sonets de Shakspeare a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània.
El treball canta a l'amor però ben lluny «de la carrincloneria a què ens ha acostumat la moda musical per a adolescents», va assenyalar Acció Cultural del País Valencià. Xambó parla de l'amor adult que «coneix les delícies de la carn, l'horror i les angoixes de la pèrdua, les paradoxes de la luxúria i els camins del vici i les falsedats, un amor homosexual, hetero i bisexual , sense els prejudicis de la indústria de l'entreteniment de masses, un passeig per les diverses formes de l'experiència amorosa que ens commou i ens mou al coneixement i a la il·luminació com només sap i pot fer la bona poesia», afirma ACPV.
T'estimo tant. Sonets de Shakspeare conté dotze mirades a la passió amorosa, carnal i espiritual, que, com explica ACPV, « es fan vives i corprenen l'oient en la versió catalana de Txema Martínez, el poeta de Lleida que, amb la seua traducció, ens ofereix un Shakespeare fresc, jove i genial». El llibre de Txema Martínez que recull tots els sonets de Shakespeare, editat per Eumo Editorial (2010), va rebre el premi Jordi Domènech de traducció de poesia.
El disc es presentarà el proper 28 de novembre al teatre Micalet. El format de l'espectacle, el piano de Salva Vázquez, el violoncel de Matthieu Saglio i la i veu i guitarra de Rafa Xambó, contribueixen a fer de l'experiència de l'escolta una vivència intensa que combina el bo i millor del format de trio clàssic amb els accents del jazz i el rerefons de la cançó popular contemporània. La ductilitat del piano i la intensitat lírica del violoncel s'alien amb la veu i guitarra de Rafa Xambó per fer-nos sentir una experiència inoblidable.
Rafa Xambó és un cantautor valencià amb una intensa trajectòria. Va formar part de la segona generació del moviment de la Nova Cançó. L'any 1974 va guanyar el primer premi del Festival de Noves Veus de Sabadell.
Després de dècades de silenci musical, a l'estiu del 2002 va treure el disc 7 acústics (PM produccions) que va ser triat per la crítica com un dels millors discos de cançó d'autor. Posteriorment ha tret els discos Dies oberts (Cambra Records, 2003), Cançons de la memòria de trista (Picap, 2006), i Andanes (Picap, 2010).
Rafa Xambó és llicenciat en Psicologia i doctor en Sociologia i exerceix com a professor de Sociologia a la Universitat de València. Entre els seus llibres destaquen Sexualitat provisional (1988), Dies de premsa: La comunicació al País Valencià des de la Transició Política (1995), Comunicació, política i societat. El cas valencià (2001), i Pamflets anacrònics (2007). - Levante EMV

RAFA XAMBÓ: T’ESTIMO TANT. SONETS DE SHAKESPEARE

El nou espectacle de Rafa Xambó ens presenta un cantant sòlid i inspirat que, de la mà dels versos del gran poeta universal, ofereix unes cançons insòlites en el panorama cultural actual. Serà el dijous, 20 de febrer, a la Facultat de Belles Arts de València.

William Shakespeare va escriure un bon grapat dels millors sonets d’amor -154- que s’han escrit mai. I ja fa més de quatre-cents anys. Els primers 126 a un jove amic/amant i la resta a la misteriosa Dark Lady. Fins i tot en aquesta ambigüitat sexual o bisexualitat el gran Will és un clàssic antic o ben modern, a l’estil androgin d’alguns dels grans artistes del segle XX. Sonets d’amor i de mort. De sexe i desesperació. Del pas del temps inexorable i la traïció. Del gaudi de la carn i el goig dels dies…

Cançons d’amor, sí, però ben lluny de la carrincloneria a què ens ha acostumat la moda musical per a adolescents. Xambó canta l’amor adult que coneix les delícies de la carn, l’horror i les angoixes de la pèrdua, les paradoxes de la luxúria i els camins del vici i les falsedats, un amor homosexual, hetero i bisexual , sense els prejudicis de la indústria de l’entreteniment de masses, un passeig per les diverses formes de l’experiència amorosa que ens commou i ens mou al coneixement i a la il·luminació com només sap i pot fer la bona poesia.

Dotze mirades a la passió amorosa, carnal i espiritual, que es fan vives i corprenen l’oient en la versió catalana de Txema Martínez, el poeta de Lleida que, amb la seua traducció, ens ofereix un Shakespeare fresc, jove i genial. No endebades, el llibre de Txema Martínez que recull tots els sonets de Shakespeare, editat per Eumo Editorial (2010), va rebre el premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

El format de l’espectacle, amb Salva Vázquez al piano, Matthieu Saglio al violoncel i Rafa Xambó (veu i guitarra), contribueixen a fer de l’experiència de l’escolta una vivència intensa que combina el bo i millor del format de trio clàssic amb els accents del jazz i el rerefons de la cançó popular contemporània. La ductilitat del piano i la intensitat lírica del violoncel s’alien amb la veu i guitarra de Rafa Xambó per fer-nos sentir una experiència inoblidable. - Afan de Plan

William Shakespeare va escriure un bon grapat dels millors sonets d’amor que s’han escrit mai fa més de quatre-cents anys. Per això quan Txema Martínez, traductor del poeta anglés, va demanar-li a Rafa Xambó si podia musicar algun poema per participar en la presentació del llibre que estava a punt de publicar, no va dubtar. Ho va fer, però a més va engrescar-se fins al punt què, quan es va adonar, ja en tenia per a un disc. El resultat ‘Testimo tant. Sonets de Shakespeare’.

Rafa Xambó presenta nou disc: T'estimo tant, sonets de Shakespeare.
Rafa Xambó presenta nou disc: T’estimo tant, sonets de Shakespeare.
Què t’ha captivat del poeta anglés?
El gran Will és etern. Les seues consideracions sobre l’amor i les passions de la carn són profundes i molt actuals. La traducció de Txema, a més, hi afegeix un llenguatge proper sense rebaixar ni un bri el rigor de la mètrica i la rima. És una delícia.

Els primers 126 sonets apunten a un jove amic/amant i la resta a la misteriosa Dark Lady. Aquest cant lliure a l’amor homosexual, hetero i bisexual de Shakespeare encara avui és una assignatura pendent al carrer. Són els seus poemes un instrument de reivindicació per a tu?
Sí, al rerefons rau el dret al propi cos, a la llibertat sexual i el dret a estimar com cadascú vulga i a qui vulga. Shakespeare era un sagaç observador de les relacions personals com acrediten les seues obres dramàtiques. I no tenia manies amb el gaudi de la carn.

Amb qui has contat i com ha estat el procés de coure ‘Testimo tant. Sonets de Shakespeare’?
Ha estat un procés molt lent en què he provat diferents formats, fins i tot ho he enregistrat i després ho he desestimat. Sóc molt conscient que estava treballant amb un material de gran qualitat i no volia banalitzar-ho. M’he pres tot el temps que he necessitat, més de tres anys. També, perquè sóc un músic a temps parcial que ha de fer classes a la universitat, de conseller a RTVV i d’activista social i cultural . Finalment, la clau ha estat canviar de registre sonor, incorporar el piano i el violoncel. He contat amb Salva Vázquez al piano, excel·lent pianista de jazz i professor de clàssic al conservatori de Catarroja, i Matthieu Saglio, un violoncel·lista francés de gran trajectòria, membre del grup Jerez Texas entre molts altres treballs. Només cal fer-li una ullada al seu web per quedar impressionat.

Què té aquest disc que no tenen els anteriors?
És un disc que respira serenitat i bellesa. Crec que és el meu treball més madur i refinat. Les diferències són clares: canvia la concepció de la producció, els instruments que manen, els registres vocals –crec que cante millor que mai- i les melodies s’han fet carn amb la poesia. El propi Txema, després de 10 anys traduint els Sonets de Shakespeare, diu que ara se li han fet inseparables de les meues cançons.

Tenim concerts en perspectiva?
Sí, ja tinc 13 concerts contractats amb els patrocinadors del projecte, cosa que és molt d’agrair en els temps que corren en què ningú diu tenir diners per a la cultura. Les universitats, la de València, la d’Alacant, la UJI i la Politècnica, juntament amb la Mancomunitat de la Valldigna, la casa de la cultura d’Almussafes i els ajuntaments de Muro, Burjassot i Sueca han cregut en el meu projecte. El primer concert ja l’he fet a Castelló i dilluns 4 vaig estrenar a l’Auditori de Lleida dins les activitats dels Premis Vallverdú.

Algun escenari en especial on t’abelliria cantar els versos de Shakespeare en català?
Hi ha molts escenaris fantàstics per cantar Shakespeare. Estem començant a moure-ho a nivell internacional, però, de moment, em faria molt de goig poder tocar-los aquest estiu als Jardins dels Vivers de València si a l’autoritat no li dóna un ataquet per permetre música en valencià.

Hi haurà possibilitat de comprar el disc?
Sí. Ja són a les botigues i a la compra per internet. I per descomptat als meus concerts. A València, vos espere el 28 de novembre al Micalet. Les entrades ja són a la venda. - Elena Cívico

William Shakespeare va escriure un bon grapat dels millors sonets d’amor (154) que s’han escrit mai. I ja fa més de quatre-cents anys. Els primers 126 a un jove amic/amant, i la resta a la misteriosa Dark Lady. Fins i tot en aquesta ambigüitat sexual o bisexualitat el gran Will és un clàssic antic o ben modern, a l’estil androgen d’alguns dels grans artistes del segle XX. Sonets d’amor i de mort. De sexe i desesperació. Del pas del temps inexorable i la traïció. Del gaudi de la carn i el goig dels dies...
Rafa Xambó adapta aquests versos com l’amor adult que coneix les delícies de la carn, l’horror i les angoixes de la pèrdua, les paradoxes de la luxúria i els camins del vici i les falsedats, un amor homosexual, hetero i bisexual, sense els prejudicis de la indústria de l’entreteniment de masses, un passeig per les diverses formes de l’experiència amorosa que ens commou i ens mou al coneixement i a la il·luminació com només sap i pot fer la bona poesia.
Dotze mirades a la passió amorosa, carnal i espiritual, que es fan vives i corprenen l’oient en la versió catalana del poeta lleidatà Txema Martínez que, amb la seva traducció, ofereix un Shakespeare fresc, jove i genial. No debades el llibre de Martínez que recull tots els sonets de Shakespeare, editat per Eumo Editorial (2010), va rebre el premi Jordi Domènech de traducció de poesia.
Rafa Xambó - veu, guitarra, producció
Salva Vázquez - piano, producció
Matthieu Saglio - violoncel
Carles Carrasco - guitarra
http://www.rafaxambo.net/ - Enderrock

Rafa Xambó posa música i lletra catalana als versos de Shakespeare

Publica un recull de sonets de l'escriptor anglès: 'Testimo tant, sonets de Shakespeare'

Fa més de quatre-cents anys que William Shakespeare va escriure un bon grapat de sonets d'amor, els primers 126 a un jove amic-amant, i els 26 restants a la misteriosa Dark Lady. Ara el cantant i compositor Rafa Xambó ha posat música a uns quants d'aquests sonets, traduïts al català pel poeta Txema Martínez. El disc 'Testimo tant, sonets de Shakespeare' es publicarà d'ací a poques setmanes, però Xambó ja n'ha avançat una cançó (vídeo), la que dóna títol al disc.

Xambó recorda que és la primera vegada que William Shakespeare és musicat en català, i que, llevat de Rufus Wainwright, que se li ha avançat uns quants mesos, 'ningú no havia cantat els sonets de Shakespeare en format de música popular contemporània'.

En aquest disc, Xambó presenta dotze cançons que presenten dotze mirades de l'amor i de la passió, amorosa, carnal i espiritual. Cants a un amor adult que coneix les delícies de la carn, l'horror i les angoixes de la pèrdua, les paradoxes de la luxúria i els camins del vici i les falsedats, un amor homosexual, heterosexual i bisexual. Dotze sonets, doncs, 'd'amor i de mort. De sexe i desesperació. Del pas del temps inexorable i la traïció. Del gaudi de la carn i el goig dels dies'.

La coberta del disc és un dibuix d'Andreu Alfaro; els seus hereus l'han cedit a Xambó, que d'aquesta manera ha volgut fer un homenatge al gran artista plàstic valencià traspassat aviat farà un any. El disc es presentarà al Teatre Micalet el 28 de novembre, en un espectacle amb un format de veu, guitarra, piano i violoncel, que combina el bo i millor del format clàssic amb el jazz i el rerefons de la cançó popular. - Vilaweb

Rafa Xambó (Algemesí, 1954) acaba de treure el seu cinquè disc. En aquest cas s’ha buscat un lletrista excepcional, William Shakespeare. Es tracta d’una tria de 12 dels 154 sonets d’amor que va escriure el bard de Stratford i que el poeta de Lleida Txema Martínez Inglés va traduir al català
Fotografia: Prats i Camps
Per què tres anys després del vostre últim disc torneu posant música als sonets d’amor de Shakespeare?
—Fa uns anys vaig conèixer Txema Martínez i em va dir que estava traduint els sonets d’amor de Shakespeare. Em va demanar si volia posar música a un dels poemes per poder-lo acompanyar en alguna presentació i em va dir fixa’t en el poema 71 “T’estimo tant”, mira que diu “T’estimo tant que vull que el teu enyor es torne oblit perquè no m’hagis d’enyorar plorant” i em va dir: això és molt gran. I li vaig fer cas i la música em va eixir molt ràpidament. I em vaig anar engrescant i quan ja en tenia uns quants de fets vaig pensar que ja no podia mesclar cançons meues en un mateix disc i així va ser com vaig continuar fins a tenir les 12 cançons del disc”.
—Heu optat per fer una música de caire clàssic per als sonets. Aquesta era la primera opció?
—Vaig fer diverses proves. Primer en un format més pop, amb la veu encaixada amb els instruments, com si fora un instrument més, que a penes es distingeix, però ho vaig considerar una profanació. Vaig provar altres fórmules com ara un estil més americà, allò de l’slide. Em resultava més seductora, però no m’acabava de convèncer. Finalment vaig pensar que havia de fer una cosa que tinguera referents de música culta sense ser música de cambra i jo fent de tenor impostant la veu. Sense arribar a aquesta formulació vaig poder trobar una veu més de tipus intimista en algun passatge, com en “T’estimo tant”, per exemple, o en altres o en “Llum a les fosques”, que és una veu deliberadament dita a cau d’orella. I hi ha altres moments més gamberros, més desafiants com en “La luxúria”, on el meu referent és Lou Reed.
—En alguns casos, en quatre dels poemes, no arribeu a cantar, sinó que els reciteu.
—Aquest és un disc en què em preocupava que quedara ben clara la importància de la paraula, la importància del text. Sense adoptar una actitud reverencial, exagerada, no volia perdre de vista que és Shakespeare. I no perdre de vista que són sonets meravellosos, molt potents i, com diu Txema Martínez, fins i tot en les seues errades morals és un geni. Era una cosa que calia respectar molt i, per això, també en la música està concebut de manera que la veu quede sempre molt clara, molt nítida, que es puga entendre bé. En els concerts, el que estic fent és recitar el poema abans de cantar-lo, perquè vull que la gent es familiaritze amb les metàfores, amb les imatges de Shakespeare.
—Ara que parleu de la importància de les paraules, en el disc feu servir els diferents registres de la llengua.
—No sé com ho faig. A vegades per la necessitat de fer la sinalefa, mesures i dius, ha de ser un decasíl·lab català, o han de ser deu síl·labes i acabar accentuada o ser onze i ser plana, i mires i dius, no hi ha més remei que menjar-me aquest final amb erra i empalmar, i aleshores m’ix a la manera oriental necessàriament. En altres, sempre que puc ho faig valencià. També em vaig plantejar canviar les terminacions verbals i valencianitzar-les i vaig veure que no funcionava.
I “que es podreixi la sang” no és el mateix que “que es podrisca la sang”. Jo sé que en això està també la musicalitat del llenguatge i no volia tocar-ho. També és una manera de reivindicar que totes les varietats del català són nostres, que quede ben clar. Com n’hi ha altres que diuen, com és la nostra llengua podem fer el que vulguem i no la parlem... que és el que fan ací en aquesta ciutat. Jo faig al contrari, com és la nostra llengua, usem tots els registres que ens done la gana.
—No és la primera vegada que poseu música a poemes.
—És una experiència molt satisfactòria. De jovenet ho vaig fer amb Miquel Martí i Pol, amb Feliu Formosa. Ara ja darrerament, en el segle XXI, he posat música a Txema Martínez, Marc Granell, o Manel Rodríguez Castelló i Isabel Garcia Canet. Sempre estic vigilant els poetes, estic a l’aguait a veure què fan, què escriuen, cosa que sé que a ells els encanta perquè el món de la poesia és tan limitat i xicotet que el fet que algú que està en el món de la música els puga fer un poc d’altaveu els agrada molt.
—Combineu la vostra feina com a professor, com a escriptor, i en els últims anys, també, com a membre del consell d’administració de Radiotelevisió Valenciana. Es viuen hores molt negres ara amb l’anunci de tancament de l’ens pel que representa també, d’amputació d’un altaveu per als músics.
—És un horror, el tancament de Canal 9. Un autèntic despropòsit i per tractar de trobar alguna cosa bona dins aquest desficaci, a mi se m’acudeix pensar que ens dóna l’oportunitat de pensar el Canal 9 del segle XXI. La radiotelevisió pública. Els sistemes de comunicació multiplataforma, multimèdia. Aprofitant les xarxes i per tant, a partir d’ara mateix hem de començar a pensar en la nova radiotelevisió que haurem de bastir a partir de 2015. Per tant, jo emplace la gent a dues feines: fer una auditoria de Radiotelevisió Valenciana, amb totes les dades, i l’altra, anar preparant el projecte de la radiotelevisió que volem construir a partir de 2015. - Esperança Camps

(Rafa Xambo) ara ens sorprèn amb un àlbum en què interpreta (per primer cop en català) dotze sonets de Shakespeare, traduïts per Txema Martínez. (...) Les musicacions, obra de Xambó i, en alguns casos, de Salva Vázquez i de Matthieu Saglio, fugen de l'estètica del lied i presenten formes actuals que van des de la intimitat de la balada fins a una ferocitat quasi rockera que lliga perfectament amb la contundència d'alguns versos. La instrumentació (guitarres, piano i violoncel) sí que recorre camins clàssics, i es posa al servei de la interpretació efectiva, aspra quan convé, de Xambó, que amb T'estimo tant ha fet un dels treballs més notables de la Canço valenciana actual. - Miquel Pujadó

Rafa Xambó canta «T’estimo tant. Sonets de Shakespeare» en el marc del XX aniversari de la Xarxa

València, Barcelona, Palma.- 18/02/2014.- La Universitat Politècnica de València (UPV) ofereix dijous 20 de febrer l’espectacle T’estimo tant. Sonets de Shakespeare en el marc del programa commemoratiu del vintè aniversari de la Xarxa Vives. En l’actuació, que tindrà lloc a l’Auditori Alfons Roig (Facultat de Belles Arts) a les 19 h, en el qual Rafa Xambó presentarà 12 sonets d’amor escrits per Shakespeare, en la versió catalana del poeta de Lleida Txema Martínez –Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2010 (el sonet 71 amb la col·laboració de Pere Rovira)–, que amb la seua traducció, ens ofereix un Shakespeare fresc, jove i genial.
Es tracta de 12 mirades a la passió amorosa, carnal i espiritual, que es fan vives i sorprenen l’oient, en les quals canta l’amor adult que coneix les delícies de la carn, l’horror i les angoixes de la pèrdua, a més de les diverses formes de l’experiència amorosa, sense els prejudicis de la indústria de l’entreteniment de masses. El format de l’espectacle, amb piano –Salva Vázquez–, violoncel –Matthieu Saglio– i veu i guitarra –Rafa Xambó–, contribueix a fer de l’experiència de l’escolta una vivència intensa que combina el bo i millor del format de trio clàssic amb els accents del jazz i el rerefons de la cançó popular contemporània.
Rafa Xambó és un cantautor valencià de llarg recorregut. Va formar part de la segona generació del moviment de la Nova Cançó. L’any 1974 va guanyar el Primer Premi del Festival de Noves Veus (Sabadell). Després de dècades de silenci musical en què es va dedicar a exercir de professor universitari, va tornar amb un repertori nou, i ha publicat fins ara els discos següents: 7 acústics (2002), elegit per la crítica com un dels millors discos de cançó d’autor; Dies oberts (2003), en el qual inclou alguns poemes de Miquel Martí i Pol; Cançons de la memòria de trista (2006), que inclou poemes de Txema Martínez i de Marc Granell i que va rebre el Premi Ovidi Montllor en la modalitat de millor disc de cançó d’autor; Andanes (2010), que va rebre dos premis Ovidi Montllor, en la modalitat de millor disc de cançó d’autor i en la modalitat de millor lletra pel tema A Glasgow. I finalment, l’any 2013 va publicar el seu cinquè disc, amb els poemes de Shakespeare: T’estimo tant. Sonets de Shakespeare.
L’edició del CD ha comptat amb el patrocini o el suport de la UPV, la Universitat d’Alacant, el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, la Universitat Jaume I, la Mancomunitat de la Valldigna, la Casa de Cultura d’Almussafes, l’Ajuntament de Muro, l’Ajuntament de Burjassot i l’Ajuntament de Sueca. - Xarxa Vives

Romantics will enjoy it very much; it will take their breath away from their heart, if the dream of love has chosen, chooses or will choose them. - Helena M. Alegret

The beauty of T'estimo tant, 12 of Shakespeare's sonnets translated by Txema Martínez and turned into songs on a CD full of deep expressiveness, is abrupt when necessary, but much more often day-dreaming. It is exquisite and, as Espriu would have said, eminently ahead of the avant-garde. Xambó, who among other things is a veteran, toughened songwriter, shows us here that he is in full maturity.


Al llarg de la setmana, un servidor havia pensat uns quants temes amables per a anar omplint
aquest espai, com ara la bellesa de T’estimo tant, 14 sonets de Shakespeare traduïts per
Txema Martínez i convertits en cançons per Rafa Xambó, en un cd ple d’una expressivitat
densa, quan cal abrupta, però molt més sovint entotsolada. Una cosa exquisida i, com hauria dit
Espriu, eminentment antiprimària. Xambó, que entre altres coses és un cantautor veterà i ben
foguejat, se’ns mostra ací en plena maduresa. O també, ara que s’acaba l’any Espriu, parlar
d’algun dels seus amics dels quals també se celebra –o s’hauria de celebrar- el centenari, com
Bartomeu Rosselló-Pòrcel o Joan Teixidor, de qui acaba d’eixir per fi l’obra poètica completa,
Una veu et crida, en excel·lent edició a cura de Sam Abrams. - Enric Soria

T’estimo tant (Comboi Records) is a work with no expiration date, and not only because of the importance of the universal literary texts. We predict it will have a long life through the potential it acquires in each concert [...] Because the product on stage has no faults.

Un resultat encertat per a un disc que vol directe. Directe de teatre o de club nocturn, de capella o d’aula universitària, d'estudi de ràdio o de sala d'art. Els 12 sonets de Shakespeare que Rafa Xambó ha musicat amb l'ajut de Salva Vázquez (piano) i Matthieu Saglio (violoncel) són ja una aportació fonamental per apropar al poeta de poetes al nostre idioma. I tot gràcies a les traduccions del professor lleidatà Txema Martínez.


«T'estimo tant» (Comboi records) és un treball sense data de caducitat. I no només per la importància dels textos del literat universal. Li augurem llarga vida pel potencial que adquirirà a cada concert, a les diferents universitats i institucions culturals que xafe. Perquè el producte a l'escenari no té fissures. Ho comprovàrem al Teatre Micalet el 28 de novembre. Fidel al disc, el trio funciona com un rellotge. Xambó s'hi troba còmode embolcallat de dos músics d’alt nivell. Saglio i Vázquez captiven l'auditori mentre el cantautor entona cada poema, cada vers, cada paraula. Juga amb la veu i apropa les intencions dels textos a les melodies, a la audiència. El risc a «Luxúria» (sonet 129), Tinc dos amors (sonet 144) i a «La nit obscura» (sonet 147) és el triomf dels valents. No tindre por a Shakespeare és propi dels agosarats. Tot un mèrit. De fet Xambó –com ha reconegut– es va vore obligat a fer el disc de l'escriptor anglès quan se n'adonà que ja tenia musicats tres o quatre poemes. Incloure-los en un cedé amb composicions pròpies hauria estat un problema.



Matthieu Saglio


De les dotze cançons –hi ha quatre que són més bé declamacions musicades– destaquem «Cansat de tot» (sonet 66), «Llum a les fosques» (sonet 43) i la que dóna títol al treball «T'estimo tant» (sonet 71). Pel que fa a l'espectacle ofert, Xambó regala fora de programa alguns dels temes més estimats dels anteriors discos. Un moment per abandonar l'amor del poeta i desfogar-se –discursivament– contra les malifetes del govern del PP, amb el recent tancament de la Ràdio Televisió Valenciana en el punt de mira.

Està clar que parlem de Xambó. El sociòleg d'Algemesí, polític, periodista, professor universitari, assagista, fins fa quatre dies membre del consell d'administració de RTVV per Compromís... Però aquí estem per certificar les inquietuds d’un artista. Un músic que ha signat notables discos en valencià en el que duem de segle XXI («Andanes», «Cançons de la memòria trista» i «Dies oberts»). Ara, vesteix americana i seu solemne amb la guitarra per cantar l’amor i la desesperació de William Shakespeare.

* Publicat a la revista Saó de desembre de 2013 - Vicent Xavier Contrí

This is a remarkable piece of work. It is interesting, original and works very well, because it is also a pleasant, attractive way of connecting with Shakespeare. I recommend Rafa Xambó’s album. - Joan Manuel Tresserras

Even today, Shakespeare’s sonnets are an instrument for making statements. It seems that Shakespeare did not have too many hang-ups as regards joys of the flesh, and his words, sung by Xambó, sound like a demand for the right to one’s own body, sexual freedom and the right to love as each and every one wishes and with whom they wish. And, as the critics say, if you listen to the album, you’ll find the singer’s most mature and refined work.

T'estimo tant

Mentre veig Rafa Xambó per la tele llegint un comunicat als treballadors de Canal 9, el carter, que només truca una vegada, em porta un sobre que conté el seu últim treball, T’estimo tant, sobre dotze dels sonets de William Shakespeare, que han estat traslladats al català amb eficàcia, intel•ligència i sensibilitat per Txema Martínez que ha fet servir un llenguatge proper, sense rebaixar ni u bri el rigor de la mètrica i la rima. No sé què fer: si seguir mirant-me la tele o obrir el CD. I, evidentment, opte per la segona opció, sense tancar la tele, però llevant-li la veu. Ja me sé de memòria el discurs que toca quan s’han d’esmolar ben bé les eines. Segur que diu alguna cosa així com: “Hem viscut un colp d’Estat mediàtic. Una grandíssima irresponsabilitat per part del Govern...”. Tanque la tele i m’entretinc posant el CD a l’aparell de música que va com vol a casa meua. I sent una lletra que m’agrada molt més que la del míting: “És amb els ulls tancats que hi veig clar, després d’un dia veient coses tosques; quan dormo, al somni et poden contemplar, i com llums fosques són llum a les fosques”. Quan l’acabe de sentir i de llegir-me alguna cosa, pense que fins i tot en aquest treball podem veure la part reivindicativa de l’activista cantant a temps parcial que és Rafa Xambó, que ha fet un disc que és un cant lliure a l’amor homosexual, hetero i bisexual, que encara avui és una assignatura pendent malgrat els avenços en la legislació. Encara avui els sonets de Shakespeare són un instrument per a la reivindicació. Sembla que Shakespeare no tenia manies amb el gaudi de la carn i les seues paraules, cantades per Xambó, sonen com la reivindicació del dret al propi cos, a la llibertat sexual i el dret a estimar com cadascú vulga i a qui vulga. I, segons diuen els crítics, si escolteu el disc, s’hi trobareu amb el treball més madur i refinat del cantant d’Algemesí que, aquest viatge, és acompanyat pel pianista de jazz Salva Vázquez i pel violoncelista Matthieu Saglio que afegeixen un sabor musical de diferents orígens: cançó francesa o italiana, però també músiques americanes, sobretot, de jazz que fan de Shakespeare un “autor fresc, jove, aparentment espontani i genial fins i tot en les equivocacions, tan morals com poètiques”. Esmolem ben bé les eines, però aturem-nos una mica i tornem una altra vegada al Teatre Micalet, el dijou 28 de novembre a les 20, 30 hores a una actuació única.
* Publicat a Levante, 18 de novembre de 2013 - Voro Vendrell

Shakespeare demana més Shakespeare
Rafa Xambó presenta en trio de cambra un darrer disc amb sonets del Bard d’Avon

I de sobte, Shakespeare. Cantautor característic que canta les seues pròpies cançons, i quasi sempre amb les seues pròpies lletres, Rafa Xambó es despenja davant del seu públic, amics i coneguts amb un àlbum ple de sonets de Shakespeare entre les mans.

Això té una explicació circumstancial. “Ja fa tres anys, quasi casualment, vaig començar a posar música a un poema de Shakespeare”, justifica el cantautor. Era el Sonet 71 del bard, que ací es diu T’estimo tant. Pot haver-hi una declaració més clàssica en una cançó popular que aquesta?

Però això només va ser el començament. Per què dotze cançons amb lletres de Shakespeare? “Simplement, vaig pensar que no podia posar un text meu al costat d’un de Shakespeare”. En definitiva, Shakespeare demana més Shakespeare. El resultat d’aquest argument és una gravació en trio, que du precisament l’estimable títol d’aqueixa primera temptativa de fa tres anys i que té una certa orientació certament clàssica, però no més notòria que l’inconfusible segell de cantautor.

Més enllà del material literari que el sustenta, hi ha el violoncel de Matthieu Saglio per a donar al disc un elegant ambient de cambra. I, de passada, per a confirmar el toc de distinció que el músic francés imprimeix als diversos i interessants projectes en què col·labora cada volta més sovint.

El piano aporta una dimensió més jazzy i bluessy al conjunt. O s’ajusta com un guant a les necessitats baladistes o recitatives de l’intèrpret principal. “Han enriquit i embellit les meues melodies, acompanyant-les”, reconeix Xambó en el llibret de l’àlbum, “i han entès l’esperit que demanaven els recitals”.

I és que de recitals, ja n’hi ha hagut. Però la presentació formal del nou treball del que a hores d’ara és, cal subratllar-ho, el representant principal en actiu de la nova cançó dels setanta, en el vessant valencià i amb residència valenciana, es fa aquest dijous en el Teatre Micalet de València.

Xambó confessa que el disc va començar més pop, després es va fer més guitarrer i finalment es va quedar en aqueix camí intermedi “entre el jazz, la cançó contemporània i la música clàssica”. Tot això el situa en terrenys fronterers en què cap, fins i tot, el record a Lou Reed, del qual es declara “amant irredempt” i a qui dedica La luxúria. O, dit en termes estrictes, el Sonet 129, un dels tributats per Shakespeare “a la misteriosa Dark Lady”.

En aquesta pista Xambó toca la guitarra a gust, amb ritme acceleradament i contingudament urbà. És el moment de destacar la faena de Txema Martínez en la traducció shakespeariana, esplèndida, i de subratllar que el cantautor assumeix més que mai el paper de guitarrista. Amb una observació: Carles Carrasco, que no acompanyava Xambó des de l'àlbum Dies oberts, presta els seus serveis a la guitarra en dues peces. Una, Les sirenes (Sonet 119), es pot recomanar, probablement, com la millor introducció a aquest treball per a qui no conega l’autor. Una cançó excel·lent que es queda al paladar a la primera. Els dos músics, de fet, han estat afortunats amb les sirenes: cal recordar La sirena que gravaren el 2002 com a Rafa Xambó i la Fusteria.

Pel que fa a Martínez, ha aconseguit que els sonets sonen frescos, joves, actuals i eterns. Segurament ja ho eren, pel que diu el mateix traductor. “Fart dia a dia, res no em satisfà: / mentre tot ho devoro, tot se’n va”, aquests versos amb què acaba el molt recomanable Sonet 75 o aquell amb el qual comença (“ets al meu pensament com menjar al viure”) serveixen per a estirar un fil d’alta literatura que cal degustar en el casal de la cultura popular. Probablement aquest T’estimo tant de Rafa Xambó, que ja va guanyar un premi de nova cançó en un festival de Sabadell del 1974, és un material inestimable per a practicar el plurilingüisme ara en alça. Especialment si se’n parla en castellà. - Juanma Jativa

A poetical and musical gem for vast minorities; a different way for those who fear books of poetry to approach the sonnets of a literary giant. A cultural luxury for a country that has been a step away from bankruptcy [...] A cultivated, elegant, universal and magnificent response to the aggressions from a man who is not afraid to fight immorality.

XAMBÓ S’ATREVIX AMB SHAKESPEARE

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. La darrera vegada que vaig saber de l’encontre d’interessos creatius entre el poeta i traductor lleidatà Txema Martínez Inglès i el cantautor d’Algemesí Rafa Xambó fou amb les cançons Dedicat i Bales incloses en el disc Cançons de la memòria trista. La primera, amb sonoritats llatines, i la segona amb un so urbà que em recordava d’alguna manera el novaiorquès Lou Reed. A les cançons de Xambó els passa això, que encara que és hereu directe de la nova o novíssima cançó, hi trobem vestigis de músiques de diferent origen unides per una veu molt personal.
Ara, de nou Txema Martínez i Rafa Xambó tornen a confluir en un projecte musical, un projecte que té com a protagonista, novament, la poesia. El darrer any la poesia i, en concret, la de Vicent Andrés Estellés ha estat la protagonista en el panorama musical valencià, on ha arribat fins i tot a crear una certa inflació. Beneïda inflació!
El tàndem Xambó-Martínez fa una aposta gens habitual entre els nostres músics, amb dotze sonets de William Shakespeare traslladats a la nostra llengua amb eficàcia, intel·ligència i sensibilitat per Martínez, sota el títol T’estimo tant. Sonets de Shakespeare (Comboi records).
Dels dotze sonets, quatre estan magníficament recitats amb un fons musical compost pel pianista Salva Vàzquez (Sonets 128 i 144) i el violoncel·lista Matthieu Saglio (Sonets 23, 147), dos dels músics que acompanyen Xambó al llarg de tot el disc. La resta són cançons la música de les quals ha estat composta per Rafa Xambó.
Xambó ens oferix de bell nou un disc acústic, encara recorde i de tant en tant gaudisc del seu 7 acústics, en el qual s’acompanya per la seua guitarra, el piano de Vàzquez, el violoncel de Saglio i en els sonets 75 i 119 per la guitarra de Carles Carrasco.
Al llarg de tot el treball ens brinda sonoritats de diferents orígens, algunes properes a la cançó francesa o italiana, altres a la diverses músiques nord-americanes, sobretot del jazz. Escoltant T’estimo tant. Sonets de Shakespeare he trobat un Rafa Xambó més sòlid que mai, en alguns moments brillant, sempre conscient de la gran responsabilitat que ha adquirit només per treballar amb els textos d’un clàssic universal com és Shakespeare. També l’he trobat més segur davant del micròfon i en alguns moments agosarat, com en l’arriscada cançó sobre el sonet 127. També més madur i musicalment ben acompanyat.
T’estimo tant. Sonets de Shakespeare ha estat gravat a València als estudis de Comboi Records i ha comptat amb la col·laboració postmortem d’Andreu Alfaro, els hereus del qual han cedit un dels seus dibuixos per a il·lustrar la portada.
Una joia poeticomusical per a immenses minories, una manera diferent per als qui temen tant als llibres de poesia d’acostar-se als sonets d’un monstre de les lletres. Un luxe cultural per a un país que està a un pas de la suspensió de pagaments, immers en una crisi econòmica i de valors, on els atacs castiguen amb constància i perseverança obscena la seua llengua i cultura. Una resposta a les agressions culta, elegant, universal, magnífica, d’un home que no tem la lluita cos a cos contra la immoralitat i que ha estat lluitant des de les barricades de la paraula contra aquells que neguen el diàleg democràtic.
Un gaudi per als sentits que no podem deixar passar. - Manel Alonso

Rafa Xambó presents his latest album: “T’estimo tant. Sonets de Shakespeare”. The vibe this has sent through the network makes this an indispensable event.

Dissabte, 9.11.2013 23h00
De Rafa Xambó i altres misèries

Fa uns dies Rafa Xambó, professor de sociologia a la Universitat de València, músic i cantautor amb una llarguíssima i acreditada trajectòria, entre altres quefers cívics i compromesos, va rebre l’atac furibund i inclement concretat en una excrescència periodística de “Las Provincias”. No descobrim el Mediterrani, per tant. “Las Provincias” fou un dels diaris que Franco no va tancar en acabar la guerra civil. Durant l’anomenada transició democràtica –un mite que es desintegra a cada dia que passa-, aquest paper d’estrassa imprès va mig enganyar la parròquia intentant aparentar una mena de Primavera de Praga, conduïda per Maria Consuelo Reyna, aleshores subdirectora del rotatiu. Un altre mite, això de la primavera dels collons. Com és ben sabut, excepte pels que tenen mala memòria o amnèsia selectiva, “Las Provincias” va desenvolupar un paper imprescindible en el colp d’estat dels anys 1978 i successius, més conegut com la Batalla de València. Amb el pas del anys, el diari que havia fundat en temps antic don Teodoro Llorente i que Franco no va tancar després de la guerra, va començar a perdre diners i clientela. En el primer cas, per causa de crisis també derivades de les discrepàncies entre la propietat (els Doménech i els Reyna). En el segon cas, perquè els cicles de vida també s’esgoten per a la gent de dretes. Potser tarden més, però s’acaben morint. De manera que la gloriosa capçalera (gloriosa perquè de glòries a Espanya mai n’han hagut prou) ha acabat en mans d’un grup empresarial anomenat Vocento, que de versos i flors naturals entén ben poc. Per descomptat, la propietat del paper cuida la clientela... mentre tinga vida. I això produeix continguts entre els quals, sovint, aboquen excrescències com l’atac a Xambó amb mentides sobre increïbles subvencions d’ajuntaments governats per Compromís al seu disc. Uns prevaricant i el cantautor d’Algemesí a punt de deixar els hereus de Michael Jackson a l’alçada d’uns captaires.

Compartesc trinxera amb Rafa Xambó al si del consell d’administració de RTVV, la radiotelevisió pública valenciana que Fabra i Rajoy pretenen tancar, a fi de regalar les despulles a algun sicari de la propaganda del règim. D’això encara s’ha de parlar i molt. Però l’atac al col·lega pot tenir l’origen en l’exigència, per part dels consellers nomenats per les Corts a proposta de l’oposició, de posar fi a totes les prebendes i regals en forma d’ús i abús de la tecnologia del servei públic de RTVV per part dels canals del grup Vocento, amb unes compensacions de jutjat de guàrdia. En cas de dubte, repassen les hemeroteques. Com a bon gos de pressa, “Las Provincias” havia de marcar el territori a major glòria de l’amo. Llàstima que l’han cagada.

No hi ha causa, però la tradició és la tradició. Fa uns anys la Plataforma del Cabanyal va organitzar un concert solidari i reivindicatiu, amb la participació de diversos grups valencians. Recorde que actuaven, entre d’altres, Pau Alabajos, Xavi Castillo i Svàters. S’havia programat a l’espai Heinecken del Port de València per a la nit d’això que ara s’anomena Halloween i havíem d’animar la festa els periodistes Emili Piera, Tonino Guitián i jo mateix. En assabentar-se Las Provincias sobre la presència del trio periodístic, va abocar durant tres ò quatre dies seguits les consegüents excrescències... que van produir el seu efecte: l’ajuntament de València, allà on encara mana la Barberà, propietari de l’espai que gestionava Heinecken, va prendre nota. Resultat: Heinecken va rescindir el compromís d’acollir el concert i la Plataforma del Cabanyal va haver de trobar un altre escenari, com així va ser. La gent s’ho va passar bé i la cervesera va perdre uns centenars de clients. Hi ha tradicions que si no s’aboleixen, poden ser letals.

A les 20:30 del dijous 28 de novembre en el Micalet, Rafa Xambó presenta l’últim disc: “T’estimo tant. Sonets de Shakespeare”. El tast que ha divulgat per la xarxa converteix la cita en imprescindible. En els darrers temps la carcúndia ens deixa pocs instants per a delectar-nos amb productes exquisits elaborats per la nostra gent i cal aprofitar l’ocasió. Les entrades es poden adquirir des del mateix web de Xambó. Ens veiem allà, al Micalet, ben protegits d’excrescències periodístiques i de gentola. - Manuel S. Jardí

With Matthieu Saglio on the cello joining Salva Vazquez on the piano, our singer-songwriter has made a clean, nuanced interpretation of the old Shakespearean words, translated by Txema Martínez. [...] As deduced from the wonderful article that Enric Soria wrote in this newspaper about Lou Reed ("The Wild Singer"), good music with good lyrics have a memorable impact on our mood, which is why a musical setting worthy of Shakespeare is an ambitious, appropriate proposition.

RTVV, Shakespeare i Rafa Xambó
Por: Joan Garí | 06 de noviembre de 2013
M'explicaré. Em disposava a escriure una entrada en aquest blog a propòsit del nou disc de Rafa Xambó, i en això em va sorprendre la notícia del brutal tancament de Nou (l'antic Canal 9). No crec que, a hores d'ara, hi haja cap lector que ignore els detalls de la fosca operació d'Alberto Fabra contra la televisió dels valencians, després de la decisió judicial que anul·lava l'ERO. M'estalviaré els detalls, doncs. Després de molt de temps, he seleccionat de nou aquest canal en el meu comandament a distància, i he pogut contemplar la ràbia i la indignació dels treballadors i l'inèdit esperit de llibertat -de llibertat indignada i rabiosa- que inundava uns platós massa temps ensopits per la metzinosa letargia del poder.
Rafa Xambó

En realitat -és la meua pensada-, feia molt de temps que Canal 9 havia tancat. Va baixar la persiana -mental- probablement la primera vegada que va acceptar silenciar una notícia, o traure exclusivament el costat bo (?) de la cara (dura) d'un president, o inventar un món de faula on els valencians nadàvem en una abundància que ara ens ha esclatat a tots entre esgarips. Després d'endeutar l'ens fins uns límits intolerables (gairebé 1.200 milions d'euros), els mateixos responsables d'aquest balafiament i aquesta rapinya diuen que l'han de tancar... per manca de diners. No cal dir res més: podeu traure les vostres pròpies conclusions.
No és només la massa de treballadors ara acomiadats, és el capital simbòlic, emocional i cultural que el tancament suposa. Amb RTVV se'n va un instrument que podria haver sigut decisiu en la recuperació de la llengua pròpia i la difusió de la nostra manera de veure el món. I, si no ho va ser, no és per culpa dels professionals, sinó dels caps de suro que en feien de capitostos. Des del 1995 la de Canal 9 és la història d'un llarg fracàs anunciat, però no espereu que paguen l'ànec els seus autèntics responsables.
I si la vida ha de continuar, com ha de ser, ara seria el moment de contar que Rafa Xambó és a punt d'estrenar un disc, T'estimo tant, on ha posat música a alguns sonets de Shakespeare. Curiosament, Xambó és membre del Consell d'Administració de RTVV per Compromís, on ha destacat per la seua lucidesa combativa en contra de les arbitrarietats governamentals. A jutjar per la cançó que ha divulgat de bestreta, el vídeo de la qual podeu veure ací, Xambó ha dut a terme una faena delicada i eficaç. Ell ja era l'autor d'algunes cançons memorables que no m'he cansat d'escoltar, amb aquest aire de fusió del rock clàssic amb el baladisme italià: "La sirena", "Maria Gràcia", "Sanremo" (per no eixir d'un dels seus discos més aconseguits: Dies oberts). Amb el concurs de Matthieu Saglio al violoncel i Salva Vázquez al piano, el nostre cantautor ha fet ara una lectura neta i matisada dels vells mots shakespereans, traduïts per Txema Martínez.
És ofici rigorós traduir els sonets de Shakespeare. Conserve encara aquella pionera versió que en va fer Joan Triadú l'any 1982 per a Els Llibres de l'Óssa Menor (40 sonets de Shakespeare). Ja explicava llavors el vell mestre que traduir aquestes meravelles era especialment complex. "No és una qüestió de riquesa de llenguatge -explicava Triadú-, de rares o d'arcaisme, sinó de la complexitat de sentits dels mots". A aquesta dificultat formal s'afegeix la pròpia densitat conceptual d'aquells versos bellíssims, dedicats a un home jove no identificat i a una "dona bruna" de la qual tampoc sabem gaire. Musicar això, respectant el seu univers moral i estètic, és una faena meritòria i àrdua, en la qual Xambó s'ha llançat sense xarxa.
En una cultura normal, l'aparició d'aquest disc seria un gran esdeveniment. Al nostre país, ni tan sols era segur que Canal 9 el cobrira. La música és precisament aquella part de la cultura que millor vehicula les emocions col·lectives, els estats anímics grupals. Com es deduïa del magnífic article que ha escrit en aquest periòdic Enric Sòria sobre Lou Reed ("El cantautor salvatge"), una bona música, amb una bona lletra, suposen una incidència memorable en el nostre ànim, i per això una musicació digna de Shakespeare és un propòsit ambiciós i oportuníssim.
Així naix el disc de Xambó mentre mor RTVV. I la vida continua i el món segueix girant, però tot és un poc més trist i més alegre a la vegada. Com ha de ser. - Joan Gari