relk
Gig Seeker Pro

relk

| INDIE

| INDIE
Band Folk New Age

Calendar

This band has not uploaded any videos
This band has not uploaded any videos

Music

Press


"Intimisme between noises"

ENGLISH
It's clear that "The Edén" isn't done for intimist proposals. The mess of a noisy public and little prone to the subtilities prevented that it was possible to enjoy one of the best performances that have been possible to see and listen in this city in recent dates. And it's a pity, because the one of relk, is one of the freshest proposals, imaginative and original of present Spanish music. Arisen in the Barcelonian population from Arenys de Munt, relk counts like main trick with the suggestive voice of Maira Comalat, that sings, touches melodica and keyboard, recites poems of a book, plays with mud and water pitchers, or even lay on the scene, offering herself as an image of privacy and withdrawal, that married bad with the joy of the public.

The formation of the group was also very original, since it included a keyboard player, a battery and a cellist that sometimes had difficulties to be made hear. In any way, which counts is the result: a hybrid and fascinating music, that drinks of very diverse sources: folk, pop, medieval music, night club, soft electronic music (trip hop, drum'n'bass) or chamber music. Sometimes they sound as if Maria del Mar Bonet had been subjugated by the electronic sounds. Other times remember the Cranberries, but a little more techno, or Massive Attack when they count on Liz Fraser. And they even take control of Erik Satie's music to create one of their songs. In his performance, supported with attractive videoprojections of landscapes, seas, rivers and riadas, they were presenting the songs of his cd "Branques", interpreted in Catalan, between which they emphasized "Terra endins", "Branques del somni" or the deep tone and to crepuscular of "Riera de Sobirans". The end arrived with "Sense temps", a song that evokes night club airs and that's halfway locate between the depth of Kurt Weill and the Dresden Dolls. As I said, the best that has passed recently through "The Edén". Is a pity that the public didn't appreciate the show as it deserves.


SPANISH
Intimismo entre ruidos

HUESCA.- Está claro que la sala oscense El Edén no está hecha para propuestas intimistas. El bullicio de un público ruidoso y poco propenso a las sutilezas impidió que se pudiera disfrutar plenamente de una de las mejores actuaciones que han se han podido ver y escuchar en este local en fechas recientes. Y es una lástima, porque la de Relk es una de las propuestas más frescas, imaginativas y originales de la música española actual. Surgidos en la población barcelonesa de Arenys de Munt, Relk cuentan como baza principal con la sugerente voz de Maira Comalat, que canta, toca la melódica y el teclado, recita poemas de un libro, juega con barro y cántaros de agua, o incluso se recuesta sobre el escenario, ofreciendo una imagen de intimidad y recogimiento, que casaba mal con el alborozo del público.

Por lo demás, la formación del grupo era también muy original, ya que incluía a un teclista, un batería y una violonchelista que en ocasiones tuvo dificultades para hacerse oír. En todo caso, lo que cuenta es el resultado: una música híbrida y fascinante, que bebe de fuentes muy diversas: folk, pop, música medieval, cabaret, la música electrónica más placentera (trip hop, drum’n’bass) o música de cámara. A veces suenan como si María del Mar Bonet hubiera sido subyugada por los sonidos electrónicos. Otras veces recuerdan a los Cranberries, solo que en más techno, o a los Massive Attack cuando cuentan con Liz Fraser. E incluso se apropian de la música de Erik Satie para crear uno de sus temas. En su actuación oscense, apoyada en unos atractivos visuales de paisajes, mares, ríos y riadas, se dedicaron a presentar las canciones de su disco “Branques”, interpretadas en catalán, entre las que destacaron “Terra endins”, “Branques del somni” o el tono profundo y crepuscular de “Riera de Sobirans”. El final llegó con “Sensa temps”, un tema que evoca los aires de cabaret y que se sitúa a medio camino entre la hondura de Kurt Weill y la contemporaneidad de los Dresden Dolls. Lo dicho, de lo mejorcito que ha pasado recientemente por El Edén. Lástima que el público no lo apreciara como se merecía. - 05/08/2005 Diario del Alto Aragón - Luis Llés


"Maquetas - Demos"

ENGLISH
What could be a Catalan and sunny remake of Portishead extends the field of vision to take the elegant electronics to a bolder land where clicks & cuts coexist with brilliant melody and literary lines and some sounds of cabaret. If someday múm and Belle & Sebastian make a cd together, the result wouldn't have to be too much far from relk.

CATALÀ
El que podria ser una franquícia catalana i soleiada de Portishead amplia el camp de visió per portar l'electrònica elegant a un terreny on conviuen els clicks & cuts més agosarats, un brillant deix melòdic i literari i algún pedaç cabareter. Si un dia a múm i Belle & Sebastian se'ls acut fabricar un disc a mitges, el resultat no hauria d'estar massa lluny de relk.

SPANISH
Lo que podría ser una franquicia catalana y soleada de Portishead amplía el campo de visión para llevar la electrónica elegante a un terreno donde conviven los clicks & cuts más osados, un brillante poso melódico y literario y algún remiendo cabaretero. Si algún día a múm y Belle & Sebastian se les ocurriese fabricar un disco a medias, el resultado no debería estar demasiado lejos de relk. - 03/01/2003 Rock de Lux - David Morán


"Intimisme between noises"

ENGLISH
It's clear that "The Edén" isn't done for intimist proposals. The mess of a noisy public and little prone to the subtilities prevented that it was possible to enjoy one of the best performances that have been possible to see and listen in this city in recent dates. And it's a pity, because the one of relk, is one of the freshest proposals, imaginative and original of present Spanish music. Arisen in the Barcelonian population from Arenys de Munt, relk counts like main trick with the suggestive voice of Maira Comalat, that sings, touches melodica and keyboard, recites poems of a book, plays with mud and water pitchers, or even lay on the scene, offering herself as an image of privacy and withdrawal, that married bad with the joy of the public.

The formation of the group was also very original, since it included a keyboard player, a battery and a cellist that sometimes had difficulties to be made hear. In any way, which counts is the result: a hybrid and fascinating music, that drinks of very diverse sources: folk, pop, medieval music, night club, soft electronic music (trip hop, drum'n'bass) or chamber music. Sometimes they sound as if Maria del Mar Bonet had been subjugated by the electronic sounds. Other times remember the Cranberries, but a little more techno, or Massive Attack when they count on Liz Fraser. And they even take control of Erik Satie's music to create one of their songs. In his performance, supported with attractive videoprojections of landscapes, seas, rivers and riadas, they were presenting the songs of his cd "Branques", interpreted in Catalan, between which they emphasized "Terra endins", "Branques del somni" or the deep tone and to crepuscular of "Riera de Sobirans". The end arrived with "Sense temps", a song that evokes night club airs and that's halfway locate between the depth of Kurt Weill and the Dresden Dolls. As I said, the best that has passed recently through "The Edén". Is a pity that the public didn't appreciate the show as it deserves.


SPANISH
Intimismo entre ruidos

HUESCA.- Está claro que la sala oscense El Edén no está hecha para propuestas intimistas. El bullicio de un público ruidoso y poco propenso a las sutilezas impidió que se pudiera disfrutar plenamente de una de las mejores actuaciones que han se han podido ver y escuchar en este local en fechas recientes. Y es una lástima, porque la de Relk es una de las propuestas más frescas, imaginativas y originales de la música española actual. Surgidos en la población barcelonesa de Arenys de Munt, Relk cuentan como baza principal con la sugerente voz de Maira Comalat, que canta, toca la melódica y el teclado, recita poemas de un libro, juega con barro y cántaros de agua, o incluso se recuesta sobre el escenario, ofreciendo una imagen de intimidad y recogimiento, que casaba mal con el alborozo del público.

Por lo demás, la formación del grupo era también muy original, ya que incluía a un teclista, un batería y una violonchelista que en ocasiones tuvo dificultades para hacerse oír. En todo caso, lo que cuenta es el resultado: una música híbrida y fascinante, que bebe de fuentes muy diversas: folk, pop, música medieval, cabaret, la música electrónica más placentera (trip hop, drum’n’bass) o música de cámara. A veces suenan como si María del Mar Bonet hubiera sido subyugada por los sonidos electrónicos. Otras veces recuerdan a los Cranberries, solo que en más techno, o a los Massive Attack cuando cuentan con Liz Fraser. E incluso se apropian de la música de Erik Satie para crear uno de sus temas. En su actuación oscense, apoyada en unos atractivos visuales de paisajes, mares, ríos y riadas, se dedicaron a presentar las canciones de su disco “Branques”, interpretadas en catalán, entre las que destacaron “Terra endins”, “Branques del somni” o el tono profundo y crepuscular de “Riera de Sobirans”. El final llegó con “Sensa temps”, un tema que evoca los aires de cabaret y que se sitúa a medio camino entre la hondura de Kurt Weill y la contemporaneidad de los Dresden Dolls. Lo dicho, de lo mejorcito que ha pasado recientemente por El Edén. Lástima que el público no lo apreciara como se merecía. - 05/08/2005 Diario del Alto Aragón - Luis Llés


"A les pedres secretes de la sang (Secret stones of blood)"

ENGLISH
Pay attention to this group: It's a formation with so much things to say. They have a lounge side, a dance side, a pop side and a millimetrically opportune cello. There's more: a creative speech, a magical voice, and a composition capacity with future projection. And everything, thanks to a combination of electronical rhythms and classical instruments arrangements that deserves the definition of innovating proposal, at least in our country. If we added the sensual, bold, suggestive, evocative voice of Maira Comalat, and the tender, sensible lyrics of Jordi Bilbeny, unavoidably we must conclude that relk is one of the firmest bets talking about new bands. "A les pedres secretes de la sang" cannot pass unnoticed. The future, if they continue thus, is theirs.

CATALÀ
Atenció a aquest grup: és una formació amb moltes coses a dir. Tenen un punt lounge, un punt dance, un punt pop i un violoncel mil·limètricament oportú. N'hi ha més: un discurs creatiu, una veu encisadora, i una capacitat compositiva amb projecció de futur ... i tot plegat gràcies a una combinació de ritmes electrònics i arranjaments amb instruments clàssics que es mereix la definició de proposta innovadora, almenys a casa nostra. Si hi afegim la veu de Maira Comalat, melosa, atrevida, suggerent, evocadora, i les lletres de Jordi Bilbeny, tendres, sensibles, no podem sinó concloure que relk és una de les apostes més fermes quant a noves bandes d'aquest moment. "A les pedres secretes de la sang" no pot passar desapercebut. El futur, si continuen així, és seu.

SPANISH
Atención a este grupo: Es una formación con muchas cosas que contar. Tienen un punto lounge, un punto dance, un punto pop y un violoncello milimétricamente oportuno. Hay más: un discurso creativo, una voz hechizadora, y una capacidad compositiba con proyección de futuro ... y todo, gracias a una combinación de ritmos electrónicos y de arreglos con instrumentos clásicos que se merece la definición de propuesta innovadora, al menos en nuestro país. Si le añadimos la voz de Maira Comalat, sensual, atrevida, sugerente, evocadora, y las letras de Jordi Bilbeny, tiernas, sensibles, forzosamente tenemos que concluir que relk es una de las apuestas más firmes en lo que se refiere a nuevas bandas. "A les pedres secretes de la sang" no puede pasar desapercibido. El futuro, si continúan así, es suyo. - 01/29/2003 Diari Avui - Jordi Palmer


"A les pedres secretes de la sang (Secret stones of blood)"

ENGLISH
Pay attention to this group: It's a formation with so much things to say. They have a lounge side, a dance side, a pop side and a millimetrically opportune cello. There's more: a creative speech, a magical voice, and a composition capacity with future projection. And everything, thanks to a combination of electronical rhythms and classical instruments arrangements that deserves the definition of innovating proposal, at least in our country. If we added the sensual, bold, suggestive, evocative voice of Maira Comalat, and the tender, sensible lyrics of Jordi Bilbeny, unavoidably we must conclude that relk is one of the firmest bets talking about new bands. "A les pedres secretes de la sang" cannot pass unnoticed. The future, if they continue thus, is theirs.

CATALÀ
Atenció a aquest grup: és una formació amb moltes coses a dir. Tenen un punt lounge, un punt dance, un punt pop i un violoncel mil·limètricament oportú. N'hi ha més: un discurs creatiu, una veu encisadora, i una capacitat compositiva amb projecció de futur ... i tot plegat gràcies a una combinació de ritmes electrònics i arranjaments amb instruments clàssics que es mereix la definició de proposta innovadora, almenys a casa nostra. Si hi afegim la veu de Maira Comalat, melosa, atrevida, suggerent, evocadora, i les lletres de Jordi Bilbeny, tendres, sensibles, no podem sinó concloure que relk és una de les apostes més fermes quant a noves bandes d'aquest moment. "A les pedres secretes de la sang" no pot passar desapercebut. El futur, si continuen així, és seu.

SPANISH
Atención a este grupo: Es una formación con muchas cosas que contar. Tienen un punto lounge, un punto dance, un punto pop y un violoncello milimétricamente oportuno. Hay más: un discurso creativo, una voz hechizadora, y una capacidad compositiba con proyección de futuro ... y todo, gracias a una combinación de ritmos electrónicos y de arreglos con instrumentos clásicos que se merece la definición de propuesta innovadora, al menos en nuestro país. Si le añadimos la voz de Maira Comalat, sensual, atrevida, sugerente, evocadora, y las letras de Jordi Bilbeny, tiernas, sensibles, forzosamente tenemos que concluir que relk es una de las apuestas más firmes en lo que se refiere a nuevas bandas. "A les pedres secretes de la sang" no puede pasar desapercibido. El futuro, si continúan así, es suyo. - 01/29/2003 Diari Avui - Jordi Palmer


"Musical praise of poetry's freedom"

ENGLISH
01/31/2007 - Relk gives its touch to the kitschest Clap’s anniversary - Cugat Comas

Praises. This group of Arenys de Munt are due to deserve its for to do what they do, and a few are due to deserve. The Clap wanted to celebrate years with relk, a group which is not difficult to label but that loses essence with the cataloguing. A little bit of everything and too much of nothing, but not in the sense of maleficent mixture where everything fits, the tastes here go coordinated and its own musicality prevails and reigns in all touched fields. Sometimes minimmalists electronics with tranquillity airs, where "cools" would find "chill", sometimes pop -in essence and depth-, sometimes more braided animation and melody that can evoke black music. The piano gives personality, the voice of the singer shoots to goal by the square.

relk is majority of age. Perhaps the resemblance would fit with the adult who recovers the illusion after the disappointment to become older. They evoke Nature, they enjoy small pleasures, a little philosophy "Captain Lettuce", said with respect and admiration. But beyond of the magnificent voice of its singer, of its own atmosphere and of an enviable musicality, the best thing of relk is its poetry. Elevated, accentuated and simultaneously naked. It’s not a contradiction, far from it, is purely what’s hidden behind a rigorous proposal, undressed and firm as it’s relk, where passion, message, freedom, certain mystic and Nature are the five ends of its particular star.

And with this air to breathe, that is kitsch without falling in excess into self-satisfaction, relk dominated the night. To pleasing. Poem after poem, note after note. It was certainly a different anniversary. Let us return with majority of age. Before, "The Clap" celebrated years with luxury parties, brewing madnesses, attitude punk. relk was opposed, like more adult celebrations, of lunch and talking instead of supper and sangria. Another way, with relk was pleasant and interesting. A group to vindicate from the musical Maresme. Because there’s only one Arenys and it’s Arenys de Munt.

CATALÀ
Elogi musical de la llibertat de la poesia
01/31/2007 - Relk dóna el seu toc a l’aniversari del Clap més “kitsch” - Cugat Comas

Elogis. Se’n deuen merèixer aquests arenyencs per fer el que fan, i se’n deuen merèixer uns quants. El Clap va voler fer anys amb relk, grup d’aquells en què no és difícil etiquetar però sí que perd essència amb la catalogació. Una mica de tot i massa de res, però no en el sentit de potinga malèfica on hi cap tot, aquí els gustos van coordinats i la musicalitat pròpia preval i impera entre els camps tocats. Tant pot l’electrònica minimalista com aires de tranquil•litat on els cools hi trobarien chill, com pop –en essència i profunditat– com més animació i melodies trenades que poden evocar negritud musical. El piano dóna personalitat, la veu de la cantant remata a gol per l’escaire.

relk és majoria d’edat. Potser el símil collaria amb el d’un adult d’aquells que recuperen la il•lusió després del desengany de fer-se gran. Evoquen la natura, gaudeixen dels petits plaers, una mica de filosofia Capità Enciam, sigui dit amb respecte i admiració. Però més enllà de la veu magnífica de la seva cantant, de l’atmosfera pròpia que creen i d’una musicalitat envejable, el que paga la pena de relk és la poesia. Elevada, accentuada i alhora nua. No és una contradicció, ni molt menys, és purament el que hi ha darrera una proposta rigorosa, descalça i ferma com és relk, on la passió, el missatge, la llibertat, cert misticisme i la naturalesa són les cinc piques de la seva particular estrella.

I amb aquest aire a respirar, que és kitsch sense caure en excés en el cofoïsme, relk va dominar la nit. A plaer. Poema rera poema, nota rera nota. Va ser certament un aniversari diferent. Tornem-hi amb la majoria d’edat. El Clap abans celebrava anys amb festes de disbauxa, amb farres cerveseres, amb actitud punk. relk va ser oposat, com les celebracions més adultes, de dinar i conversa enlloc de sopar i sangria. Una altra manera de fer, amb relk va ser amè i interessant. Un grup a reivindicar des del Maresme musical. Perquè d’Arenys només n’hi ha un i és Arenys de Munt.

SPANISH
Elogio musical de la libertad de la poesía
01/31/2007 - Relk da su toque al aniversario más “kitsch” del Clap - Cugat Comas

Elogios. Se los deben merecer estos Arenyenses por hacer lo que hacen, y se deben merecer unos cuantos. El Clap quiso cumplir años con relk, grupo de aquellos que no es difícil etiquetar pero que pierde esencia con la catalogación. Un poco de todo y demasiado de nada, pero no en el sentido de mezcla maléfica donde cabe todo, aquí los gustos van coordinados y la musicalidad propia prevalece y impera en todos los campos tocados. Tanto puede la electrónica minimalista con aires de tranquilidad donde los "cools" encontrarían "chill", como el pop –en esencia y profundidad– como más animación y melodías trenza - 01/31/2007 El tot Mataró - Cugat Comas


"Musical praise of poetry's freedom"

ENGLISH
01/31/2007 - Relk gives its touch to the kitschest Clap’s anniversary - Cugat Comas

Praises. This group of Arenys de Munt are due to deserve its for to do what they do, and a few are due to deserve. The Clap wanted to celebrate years with relk, a group which is not difficult to label but that loses essence with the cataloguing. A little bit of everything and too much of nothing, but not in the sense of maleficent mixture where everything fits, the tastes here go coordinated and its own musicality prevails and reigns in all touched fields. Sometimes minimmalists electronics with tranquillity airs, where "cools" would find "chill", sometimes pop -in essence and depth-, sometimes more braided animation and melody that can evoke black music. The piano gives personality, the voice of the singer shoots to goal by the square.

relk is majority of age. Perhaps the resemblance would fit with the adult who recovers the illusion after the disappointment to become older. They evoke Nature, they enjoy small pleasures, a little philosophy "Captain Lettuce", said with respect and admiration. But beyond of the magnificent voice of its singer, of its own atmosphere and of an enviable musicality, the best thing of relk is its poetry. Elevated, accentuated and simultaneously naked. It’s not a contradiction, far from it, is purely what’s hidden behind a rigorous proposal, undressed and firm as it’s relk, where passion, message, freedom, certain mystic and Nature are the five ends of its particular star.

And with this air to breathe, that is kitsch without falling in excess into self-satisfaction, relk dominated the night. To pleasing. Poem after poem, note after note. It was certainly a different anniversary. Let us return with majority of age. Before, "The Clap" celebrated years with luxury parties, brewing madnesses, attitude punk. relk was opposed, like more adult celebrations, of lunch and talking instead of supper and sangria. Another way, with relk was pleasant and interesting. A group to vindicate from the musical Maresme. Because there’s only one Arenys and it’s Arenys de Munt.

CATALÀ
Elogi musical de la llibertat de la poesia
01/31/2007 - Relk dóna el seu toc a l’aniversari del Clap més “kitsch” - Cugat Comas

Elogis. Se’n deuen merèixer aquests arenyencs per fer el que fan, i se’n deuen merèixer uns quants. El Clap va voler fer anys amb relk, grup d’aquells en què no és difícil etiquetar però sí que perd essència amb la catalogació. Una mica de tot i massa de res, però no en el sentit de potinga malèfica on hi cap tot, aquí els gustos van coordinats i la musicalitat pròpia preval i impera entre els camps tocats. Tant pot l’electrònica minimalista com aires de tranquil•litat on els cools hi trobarien chill, com pop –en essència i profunditat– com més animació i melodies trenades que poden evocar negritud musical. El piano dóna personalitat, la veu de la cantant remata a gol per l’escaire.

relk és majoria d’edat. Potser el símil collaria amb el d’un adult d’aquells que recuperen la il•lusió després del desengany de fer-se gran. Evoquen la natura, gaudeixen dels petits plaers, una mica de filosofia Capità Enciam, sigui dit amb respecte i admiració. Però més enllà de la veu magnífica de la seva cantant, de l’atmosfera pròpia que creen i d’una musicalitat envejable, el que paga la pena de relk és la poesia. Elevada, accentuada i alhora nua. No és una contradicció, ni molt menys, és purament el que hi ha darrera una proposta rigorosa, descalça i ferma com és relk, on la passió, el missatge, la llibertat, cert misticisme i la naturalesa són les cinc piques de la seva particular estrella.

I amb aquest aire a respirar, que és kitsch sense caure en excés en el cofoïsme, relk va dominar la nit. A plaer. Poema rera poema, nota rera nota. Va ser certament un aniversari diferent. Tornem-hi amb la majoria d’edat. El Clap abans celebrava anys amb festes de disbauxa, amb farres cerveseres, amb actitud punk. relk va ser oposat, com les celebracions més adultes, de dinar i conversa enlloc de sopar i sangria. Una altra manera de fer, amb relk va ser amè i interessant. Un grup a reivindicar des del Maresme musical. Perquè d’Arenys només n’hi ha un i és Arenys de Munt.

SPANISH
Elogio musical de la libertad de la poesía
01/31/2007 - Relk da su toque al aniversario más “kitsch” del Clap - Cugat Comas

Elogios. Se los deben merecer estos Arenyenses por hacer lo que hacen, y se deben merecer unos cuantos. El Clap quiso cumplir años con relk, grupo de aquellos que no es difícil etiquetar pero que pierde esencia con la catalogación. Un poco de todo y demasiado de nada, pero no en el sentido de mezcla maléfica donde cabe todo, aquí los gustos van coordinados y la musicalidad propia prevalece y impera en todos los campos tocados. Tanto puede la electrónica minimalista con aires de tranquilidad donde los "cools" encontrarían "chill", como el pop –en esencia y profundidad– como más animación y melodías trenza - 01/31/2007 El tot Mataró - Cugat Comas


Discography

A les pedres secretes de la sang (demo, 2003)
Riera (demo, 2003)
Branques (Música Global, 2004)
Pedres Blaves (Temps Record, 2006)

more info, songs and videos:

www.relk.cat
www.myspace.com/relkcat

Photos

Bio

2001 – In late August, poet Jordi Bibeny began a collaboration with vocalist Maria Comalat and musician and composer Joan Vallcorba. Their synergy resulted in the catalonian group relk which probes the interface between love, art, and their love for rugged Catalonia.

2002 – relk’s "Mà sobre el cor" (Hand over heart) won the fourth edition of the Carles Sabater prize for the best song written in catalan that year. Coqui Castells (drums and percussion) was invited to join the group.

2003 – Montse Majà (cello) joined the group. Early in the year relk released the exciting "A les pedres secretes de la sang" (Secret stones of blood) an inner trip on the diverse feelings that arise around love. In November, relk won the "Sona9" prize. "Riera", an EP with six new songs was released in December.

2004 – "Branques" (Branches), the group's first cd was released in November.

2005 – In March, "Terra endins" (Land inside) was awarded the "Enderrock 2005" prize for the best song written and performed in catalan during 2004.

2006 – In November "Pedres blaves" (Blue stones), the second relk CD, a group of songs around the freedom was released.

2007 - In March "Planeta Música", a TV special, was recorded in the "Les golfes" studio of Arenys de Munt and shown. In September "El primer bosc" (The first forest), dedicated to Lluís Maria Xirinacs was recorded.