Yacine & The Oriental Groove

Entrevistem el Yacine (ex cantant de Cheb Balowski) i el Yannis, fundadors del nou grup de rock àrab 'Yacine & The Oriental Groove', després de publicar el seu primer disc 'Parabòlic'. Ens parlen del rock àrab, del significat de la realitat parabòlica i de quina és la situació actual a Algèria entre moltes altres coses. Interpreten per la cançó 'Umna'.

Com neix Yacine & The Oriental Groove?
Yacine - Fa un any i mig arrel d’un projecte de poemes que tinc que es diu 'Gessami de nit' treballem junt amb el Yannis Papaioannou i després del recital va haver-hi una connexió a nivell musical i a nivell personal i vam dir perquè no muntem una cosa.

Tampoc tenia cap pretensió d’arribar a cap lloc si no amb el fet de fer música i compartir les preocupacions musicals que teníem tant el Yannis com jo.

Vinc de Cheb Balowski i de Noire, que ja és un procés a nivell musical que s’apropa al que estem fent ara amb Oriental Groove, el que passa és que en aquest primer disc és el mateix però és diferent. Jo sóc el mateix de Balowski i Noire però aquí estem diferents músics, diferents inèrcies i també aprofundim una mica més en la música àrab.

La cançó ‘Umna’ del vostre disc Parabòlic sona molt hard rockera?
Yacine - Les preocupacions que teníem amb el Yannis era intentar sortir dels estereotips de com surt la música àrab o magrebina . A mi concretament, des dels temps de Cheb Balowski que els programadors de festivals no saben on posar-me, si ens han de posar a la secció folk, secció tradicional o secció rock’n’roll i nosaltres el que fem és rock àrab.

La definició ja ho diu clar, agafem elements musicals que venen del Magreb, que venen de la música oriental, de la música àrab i ho acompanyem amb instrumentació clàssica del rock anglosaxó com és la bateria, el baix i la guitarra.

La idea es fer rock àrab però amb una actitud a l’escenari que altres formacions de música àrab no tenen. El que passa és que sí que hi ha un moviment aquí a Catalunya i a tot l’estat espanyol. Jo crec que a Espanya som els únics que estem fent aquesta música però si mirem a França, Anglaterra, Turquia, Líban, Palestina... doncs hi ha una preocupació en fer evolucionar la sonoritat oriental molt més avançada del que ens pensem. Llavors el que intentem que la gent entengui és que fem música oriental però feta a Barcelona.

Yannis -La música tradicional en si és hard rock. A casa estàvem escoltant un tema tradicional de Grècia però era trance, tecno total. Clar, quan això ho fas amb instruments anglosaxons com la guitarra, el baix o també un llaüt elèctric la sonoritat cambia però el caràcter no canvia. La música popular, no tradicional que sona com de museu, és hard rock en si.


La idea es fer rock àrab però amb una actitud a l’escenari que altres formacions de música àrab no tenen


La part del mig del tema m’ha recordat a Led Zeppelin
(Rises) Led Zeppelin ens va copiar a nosaltres.

Yacine - Nosatres no innovem molta cosa però sí que el que fem és una mica posar en solfa en el panorama que hi ha actualment a Catalunya. Ara el pop català està tenint una repercussió mediàtica molt important i és una cosa positiva per a la cultura però jo crec que no podem pretendre la cultura d’aquí sense contar amb grups com nosaltres o com l’orquestra àrab de Barcelona o com la Neyla Bembey . No podem pretendre que el fet de que cantem en àrab i català signifiqui que això vingui de fora si no que és una música feta aquí i amb referències com Led Zeppelin o el Cheb Khaled o grups d’aquí.

Canteu en català, francès, àrab...
Yacine - Cantem en algerià, en català, en grec, en francès... Rerò és que cantem el que som. Ara diuen que la multiculturalitat és un fracàs però jo sóc un exemple. El meu pare és algerià, la meva mare és catalana i porto tota la meva vida diària parlant tres idiomes. No és cap impostura és cantar el que sóc i cantem el que som, perquè el Yannis també canta en grec i viu aquí a Barcelona i no penso que sigui negatiu.

No podem pensar en el futur d’una cultura catalana sense tenir en compte això, sense perdre les referències de la cultura catalana, però també enriquint aquesta cultura i en aquest cas a nosaltres ens agrada molt posar-ho a la nostra música i ho veiem de forma superpositiva i amb això podem tocar a Catalunya però també al Marroc, Algèria, França...

Explica’ns que és ‘la realitat parabòlica’
Yacine - Per a la majoria d’immigrants que hi ha a Europa, no només de llatinoamèrica si no del Magreb i del nord d’Àfrica, als vuitanta, en el meu cas a Algèria, va entrar l’antena parabòlica i amb això va aparèixer una finestra cap a Europa i Occident i arrel d’això els meus amics que no sortien d’Algèria, veient la televisió francesa, pensaven que allà es vivia millor. El meu avi deia que fins i tot els anuncis de menjar de gats éren millor que els d’aquí, d’una forma irònica.

Vint anys després d’això, quan molts han vingut a occident a sentir-se realitzats, veient que no és tan maco com ho pintaven, però segueixen tenint la parabòlica encara que en aquest cas per veure el que passa a Algèria, Egipte, Líbia, Tunis... I segueix sent fictici. Per exemple, avui sortia el Gaddafi dient “si aquí no passa res, si aquí a Líbia el meu poble m’estima”. Seguim vivint en aquesta irrealitat parabòlica. En el meu cas m’agrada perquè no em sento de cap lloc i és meva manera de ser i és com m’han educat, amb un peu a cada lloc


A Algèria no va tot bé, per fer una gestió burocràtica sempre has de tenir algú a l’administració i la corrupció està a l’ordre del dia

Qui és la Fàtima que tant et cuida?
Yacine - És la mà de Fàtima, al nord d’Àfrica hi ha una cultura de superstició molt gran, però molt amagada perquè la religió musulmana no ho permet, que es viu als barris i als pobles. La mà de Fàtima és un símbol que porten els nens, les portes... i dóna bona sort, i en aquest cas, és per donar bona sort a qui escolti la cançó. Allà fan servir això per treure’s l’estrès i aquí paguem 90 euros a un psicòleg, allà és més barat, et compres una mà de Fàtima i et funciona.

Per què un homenatge a Joan Maragall?
Yacine - La meva àvia catalana tenia tota l’obra de Joan Maragall i jo un dia vaig agafar un llibre de la seva biblioteca, el vaig obrir i va caure aquest poema. Com tenia ganes de parlar d’amor i no sé escriure del tema vaig creure que el millor seria agafar algú que sí sabés.

Ha caigut Tunis, Egipte i Líbia està en camí... Hi ha qui diu que el pròxim país en caure serà Algèria, què en penses?
Yacine - La setmana passada vaig parlar amb un amic meu que és dels primers grups de punk d’Argèlia, es diuen Demokhratia, que és un joc de paraules entre democràcia i merda i tenen un disc que es diu ‘Pais del Petroli Menjamerda’ i em deia que a Algèria es recorda molt l’època del 5 d’octubre del ’88, en el que el poble algerià va enderrocar un Govern, es van legalitzar els partits polítics, va haver-hi una certa llibertat d’expressió tant als carrers com als mitjans de comunicació però després va venir una guerra entre l’Estat i l’extremisme religiós que va provocar una massacre, va morir molta gent.

I això encara és molt recent i la gent té molta por a tornar a aquesta època. L’únic que volen es poder menjar, dormir, treballar i poder fer vida. A Algèria no va tot bé, per fer una gestió burocràtica sempre has de tenir algú a l’administració i la corrupció està a l’ordre del dia.


- www.debat.cat - 7th april 2011

Era cuestión de tiempo que Yacine lograra grabar lo que, de forma natural, estaba buscando. Y “Parabòlic” no muestra la meta, sino un camino, y abierto. Cheb Balowski, Nour, Detotarrel o Rock de Souk han llevado a este catalán/argelino hasta este contundente disco. Esos proyectos, y también el encuentro con Yannis (08001), un músico griego virtuoso del laúd y afincado como él en Barcelona. Juntos han creado una tela de araña pero tejida con hilos de metal. Hablamos de rock, rock con resonancias árabes, pero rock. El que esté cantado en árabe (y también en catalán o francés), y nutrido de sonidos tradicionales, junto al “exotismo” del laúd, empujan hacía Oriente Próximo, pero el dialogo de ese laúd ‘tuneado’ y electrificado, con la guitarra eléctrica (del excelso “Rubio”) y una base rítmica firme, crean estallidos como ocurre en la enorme “En Va Emigro” o en “Parabol”. Hay seductores viajes al mundo gnawa-bereber (“Umna”) o al blues del desierto (“Nodreix l’amor”). Y también se atreven con clásicos como “Abdelkader”, que difundió Khaled, y que ellos pervierten a base de riffs, o con “Goumari” que cierra el disco y muestra vías de expansión con unas intensas bases electrónicas.

- MONDOSONORO

Rock the casbah
YACINE & THE ORIENTAL GROOVE
Era cuestión de tiempo que Yacine lograra grabar lo que, de forma natural, estaba buscando. Y “Parabòlic” no muestra la meta, sino un camino, y abierto. Cheb Balowski, Nour, Detotarrel o Rock de Souk han llevado a este catalán/argelino hasta este contundente disco.

Fecha Publicación: jueves, 28 de abril de 2011

Redactor: Miguel Amorós

Foto: Archivo

Pais: España

Yacine Belahcene, catalán de orígenes árabes, es la voz cantante de este nuevo proyecto. Su currículo es amplio y largo, y eso ha sido vital para llegar hasta este “Parabòlic”. “Si no hubiera pasado por Cheb Balowski, Nour, Detotarrel o Rock de Souk, no hubiera conseguido la contundencia musical que tiene este disco. Además eso también me ha llevado a los músicos y compañeros de esta banda”. Diez canciones con acentos árabes, en las que un instrumento a priori exótico como el laúd dialoga de manera enérgica con la guitarra eléctrica y con unas bases robustas. Además con unas letras que muestran el contraste de culturas, cantadas en árabe, catalán y francés, idiomas que Yacine habla en su vida diaria en Barcelona. Él y Yannis (08001), músico griego virtuoso del laúd y afincado también en la ciudad condal, se han encargado de la producción artística y musical, y Rubio guitarra, Marcos Luna bajo y Jordi Herreros batería, han echado el resto, que es mucho y bueno. El proyecto nació en dúo el pasado año tras musicar unas lecturas de poemas árabes y catalanes, pero pronto se convirtió en un vehículo a las ideas de Yacine. “Ha sido de las primeras veces que me he sentido cómodo al hacer canciones con un laúd árabe y que a la vez sonara con un toque duro, rockero”. Pues eso, rock con aromas árabes, pero rock al fin y al cabo. (Yannis) “Usamos elementos relacionados con la música árabe, pero es música urbana hecha aquí y para la gente de aquí. Si llega mas lejos, perfecto”. De hecho ya han llevado su propuesta a varios países del Magreb con éxito. Ahora les toca explotar aquí.


- MONDOSONORO - 28th april 2011

Yacine & The Oriental Groove es un nuevo proyecto de Yacine Belahcene (Padua, Italia; de padre argelino y madre catalana) que nació con la intención de interpretar y reinterpretar canciones que forman parte de la trayectoria del cantante y temas clásicos magrebíes y orientales.


22/02/2011 REDACCIÓN

Con la influencia del laúd árabe eléctrico de Yannis Papaioannou (08001, Orquestra Àrab de Barcelona) la banda ha ido desarrollando su propio sonido hasta traer las canciones tradicionales a su propio terreno y crear temas propios con un sonido que atraviesa todo el Mediterráneo. Esta vez, pero, sonidos mediterráneos eléctricos y electrónicos que abren una nueva ventana de energía e innovación con resultados muy sorprendentes como el de la canción popular Goumari que se encuentra en este primer disco en un formato musical inédito hasta el momento.



Después de más de un año de concierto con un repertorio consolidado, han decidido gravar su primer disco bajo el nombre Parabòlic entre los estudios Kasba Studio (Barcelona) y Estudi Vigatà (Breda), bajo la producción artística de Yacine Belahcene y Yannis Papaioannou.



Parabòlic quiere explicar las realidades ficticias que se muestran desde el país extranjero hacia los países aparentemente bien estantes bajo la sociedad de consumo, la realidad parabólica. Unas realidades ficticias que son de ida y vuelta pues aquí a veces sólo nos llegan las apariencias de exotismo de los países de oriente.



Canciones que hablan de inmigración, de mezcla de culturas y de la desconfianza a lo desconocido, pero también de amor y de belleza sonoros (es destacable el homenaje a Joan Maragall en Nodreix l'amor).



Temas vividos en primera persona, pues el autor, de origen argelino y catalán, conoce los contrastes que supone vivir entre dos culturas. Y, como no podría ser de otro modo, mezcla de lenguas como el catalán, el árabe, el griego y el francés.



Parabòlic es un disco que crea un nuevo sonido de la vida urbana y que podría vivirse en cualquier ciudad del mediterráneo.



- www.cancioneros.com - 22 february 2011

Yacine Belahcene es un guerrillero de las sonoridades magrebíes que ha demostrado solvencia más que suficiente en proyectos de la talla de Cheb Balowski, Nour o Detotarrel. Los genes arábigos de este hijo de padre amazigh y madre catalana se alían con un savoir-faire tan inspirado como el que puedan ofrecer intérpretes con la alcurnia de Rachid Taha o Khaled. Una de las novedades que ofrece The Oriental Groove es la inclusión del laúdista griego Yannis Papaioannou, que contribuye a dotar de mayores matices el exótico conglomerado musical que factura el quinteto. Las canciones de Parabólic interactuan entre si como una antena que capta distintas señales, frecuencias y longitudes de onda musicales. Yacine opta por el árabe como principal lengua vehicular de estas poderosas y bailables canciones (la energía que desprenden temas como Fátima o la orientalizada Umna es una de las principales señas de identidad de esta colección). La instrumentación es exquisita y prueba de ello es el tema Terra d´Alep, una canción en parte instrumental y en parte recitada y cantada, donde la ejecución de los solos permite disfrutar de la indefectible calidad de los músicos de la banda. Los aires occitanos de Abdelkader flirtean con un contagioso ska trufado de rap y melodías casi celtas. Al margen de la electricidad y esencias puramente orientales el tratamiento electrónico, los beats y programaciones salen a relucir en Goumari, un corte plenamente discotequero que sirve de gran colofón a esta nueva aventura musical. Belahcene no descuida la lengua madre de la tierra en que reside, el catalán (como se puede apreciar con la electricidad casi heavy de En va emigro, o Nodreix l´amour, esta última un homenaje al poeta Joan Maragall). Sin levantar el pie de sus raíces Yacine Belahcene sabe como manejar su personal lenguaje musical sin restarle inspiración a las múltiples reencarnaciones en que se embarca continuamente. www.myspace.com/orientalgrooveensemble I Relacionados I Miguel Ángel Sánchez Gárate


- B-Ritmos (www.b-ritmos.com) - 7th june 2011

SALT | M. P.
Yacine & The Oriental Groove és el nou projecte de Yacine Belahcene (Nour, Cheb Balowski) que va néixer amb la intenció de reinterpretar cançons que formen part de la trajectòria del cantant i temes clàssics magrebins i orientals. Amb la influència del llaüt àrab elèctric de Yannis Papaioannou (08001, Orquestra Àrab de Barcelona), la banda porta les cançons tradicionals al seu terreny i crea temes propis amb un so que travessa tota la Mediterrània, plasmats al seu primer disc, Parabòlic. Aquest combina català, àrab, grec i francès, va ser enregistrat després de més d'un any de concerts per tot l'Estat i el Magreb, i avui es presenta a La Mirona amb una posada en escena sorprenent.


- Diari de Girona - february 2011

La banda formada por Yacine Belahcene, ex cantante de Cheb Balowski, cantante del grupo Nour junto con Francisco Guisado "Rubio" guitarra de Nour y de varias bandas barcelonesas como Color Humano, 08001 ..., Yannis Papaioannou (08001 entre otros) en laúd Árabe eléctrico, Ildefons Alonso "Ilduíno" (batería del grupo Xazzar y Marcos Luna al bajo inician su aventura juntos interpretando temas variados, haciendo un repaso a la trayectoria del cantante, temas clásicos magrebíes y orientales y canciones de la nueva formación que sin tener aún un trabajo editado, comienzan a realizar actuaciones en directo, haciendo bailar y cantar a la gente, cargados de la energía que supone presentar un nuevo proyecto lleno de pasión y de todas las influencias musicales del Sur al Norte y del Este Oeste. - RADIO CHANGO - 20th january 2011

El nuevo proyecto del argelino-catalán Yacine Belahcene (Nour, Chef Balowski,…) junto al griego Yannis Papaioannou (08001, Orquestra Arab de Barcelona,…) tiene como intención interpretar y reinterpretar canciones que forman parte de su trayectoria artística pero también abordar temas clásicos magrebíes y orientales. En “Parabólic” hay canciones que hablan de inmigración, de mezcla de culturas y de la desconfianza a lo desconocido, pero también de amor y de belleza sonoros.
- los sonidos del planeta azul - 31th january 2011

El músic debuta amb The Oriental GrooveYacine & The Oriental Groove és un nou projecte del músic Yacine Belahcene (Nour, Cheb Baloswki), que va néixer amb la intenció de donar noves visions sobre cançons que formen part de la trajectòria del cantant it emes clàssics magrebins i orientals. Després de més d'un any de directes, finalment debuten amb un primer treball, Parabòlic (Kasba Music, 2011)

Amb la influència del llaüt àrab elèctric de Yannis Papaioannou (08001, Orquestra Àrab de Barcelona), la banda ha anat desenvolupant la seva pròpia personalitat fins a portar les cançons tradicionals sl seu terreny i crear temes propis amb un so que travessa tota la mediterrània. Aquesta vegada, però, sons mediterranis elècric i electrònica obren una nova finestra d'energia i innovació amb resultats sorprenents.
El disc ha estat enregistrat entre els Kasba Studio del barri de Sants de Barcelona i l'Estudi Vigatà de Breda, sota la batuta del propi Belahcene i Yannis Papaioannou. Parabòlic, segons el cantant, "vol explicar les realitats fictícies que es mostren des del país esranger envers el país aparentment benestant sota la societat de consum". Unes realitats "fictícies" que són "d'anada i tornada, docns també aquí sovint només arriben les aparences d'exotisme dels països d'orient". Temes viscuts en primera persona, doncs l'autor, d'origen algerià i català, coneix els contrastos de viure entre dues cultures.
Yacine & The Oriental Groove presentaran Parabòlic aquest mes de febrer a Manresa (dia 5, Vermell), Terrassa (dia 11, Faktoria Bruc) i Salt (dia 12, la Mirona). El 10 de març presenten el disc de Barcelona, a La [2] d'Apolo.
- Enderrock - 14th january 2011

Yacine Belahcene Benet, nascut a Pàdova (Itàlia), de pare algerià i mare catalana, ha viscut sempre entre aquestes dues cultures que connecten i apropen el mediterrani, la Bereber (Chaoui) i la catalana. A finals del 1993 marxa d'Alger (tot i que no l'abandona mai) arrel de la guerra no declarada al país i s'instal.la a Barcelona. Va viure l'Algèria dels manifestants joves que amb només deu, onze i quinze anys cridaven ben alt contra els abusos de poder, la repressió policial al carrer i les matances sanguinàri- es. Aviat s'adona que fent música i pujant a un escenari pot expresar-se i portar arreu les seves vivències, la seva ràbia i la seva alegria. Músic autodidacta ha après a fer música fent-la. Tot neix d'una manera espontània quan acompanyat d'un grup d'amics donen forma al grup Cheb Balowski que editarà tres àlbums, i els portarà de gira per tota Europa, Magreb i Orient Mitjà També ha col.laborat amb diferents artistes com Sagarroi (Iñigo Muguruza), Fermín Muguruza (Euskal Herria Jamaica Clash), Kultur Shock (Kultura Dictadura), Kinky Beat (Made in Barna) o amb el cantautor Sisa, amb qui va interpretar la mítica cançó "Qualsevol nit pot sortir el sol" en un con- cert al Petit Palau de la Música, entre d'altres artistes....
- Icat fm - 2006

Ja fos al capdavant dels històrics Cheb Balowski, pioners del mestissatge català, o bé pilotant uns eclèctics Nour, o amb espectacles com el Detotarrel, el músic algerianocatalà Yacine Belahcene ha donat mostra d’una intensitat i talents únics a l’hora d’unir amb gust cultures i músiques diverses. Belahcene s’ha concentrat en un projecte que comparteix ara amb el músic d’origen grec Yannis Papaioannou (08001): The Oriental Groove. Amb ells ha publicat Parabòlic (Kasba Music, 2011).

"El nou disc parla molt de mi, de manera indirecta i inconscient. No m'agrada gaire que sigui així, però és la realitat", reflexiona Yacine Belahcene a l'entrevista que publica la revista Enderrock del mes de març, obra del company 'balkatalànic' Jordi Urpí. Una entrevista, per cert, molt interessant, on en Yacine no parla només de música, sinó també de les revoltes que estan sacsejant els països àrabs.
Nascut en gran part arran de l’experiència d’haver compartit escenari fa un parell d’anys amb la formació francoalgeriana Speed Caravan, el nou grup de Yacine Belahcene sona més rocker i alhora més mediterrani que mai, amb els llaüts –elèctrics o no– de Papaioannou. Amb el trumfo d’haver incorporat un guitarrista sòlid com ho és Francisco Guisado ‘Rubio’ (Color Humano), un bon pilar per a qualsevol banda, Yacine porta a Parabòlic cançons noves, revisions de peces de la seva trajectòria i també clàssics magribins, amb un rerefons més marcat que mai pel contrast de realitats i identitats. Com sempre, Yacine s’avança als temps: un disc que plaurà a les antenes més receptives. - vilaweb - 10th march 2011

Una hora dedicada a Argelia, a la opinión que los músicos jóvenes tienen de la situación en los países árabes y a la nueva formación de Yacine Belahcene y Yannis Papaioannou. La nueva banda ha dirigido sus ritmos hacia el rock para mostrar la evolución sonora de sus raíces. Hablamos también con un miembro del grupo punk argelino Demokhratia y escuchamos temas de su último disco - Bled El Petrole Takoul Lekhra - . En literatura leemos poemas de Si Mohand. En Cómo Vivir Cerca del Mar de Forma Diferente escuchamos la experiencia de Antonella Gerosa y sus cavas Partida Creus con vino ecológico. Escuchamos la música de: Yacine & The Oriental Groove - Parabol, Usafir, Abdelkader, En va emigro, Goumari, Umna; Demokhratia - Sonatrach Etrih Khra; Souad Massi - My grandfather's house - Rne3 - 20th february 2011

MESTIZAJE.
Yacine and The Oriental Groove es mestizaje fresco. Se agradece mucho hoy que algunos quieren vender gato por liebre, basta ver la evolución de Macaco o de Ojos de Brujo, cuyo discurso huele a falso cual moneda de 9 euros. Kasba tenían que ser, ellos editan este disco de Mediterráneo valiente como lo son otros de su catálogo [Black Baudelaire o La Familia Rustika].

Yacine Belahcene Benet lleva el peso de este proyecto, antes estuvo como cantante de Cheb Balowski e implicado en otras bandas como Nour.
Él asume voz, composición y una producción con raices arábigas bien traídas al siglo XXI. El corte inicial es un tiro donde la mezcla de idiomas [árabe, catalán y algo de francés] porta cadencia cálida y pegadiza pero también un quiebro final donde las voces pillan el tono rabioso del hip hop, todo con una fusión suave, lograda.
Hay cortes con influencia de los eternos Mano Negra ["Fátima"] y otros parecen de una banda sonora de Bollywood ["Umna"] dentro de un disco variado y coherente.
"En va emigro" eleva el peso instrumental con toques de rock sinfónico bien acoplado.
"Usafir", tema breve, intenso, se enlaza con "Nodreix l´amor" con una cadencia que te seduce tras el tenso tema previo porque nada suena mejor tras la tempestad que escuchar algo de calma.
En "Saskin", hay una apertura sin voces [muy trabajadas en todo el disco con cambios de tono y coros variados] que acaba como parte de una canción tan pegadiza como "Parabol" aunque no tan lograda.

"Terra d`Alep" es el punto inquietante pero dura poco porque el viaje acaba con una fiesta de bases electrónicas y ritmos con aroma a Magreb en "Goumari", corte lleno de palmas que piden baile, fiesta y ese groove que define a Yacine.
Desde ya, aspiran a ser una de las revelaciones del año.

- www.laganzua.net - 26th january 2011